Posts Tagged ‘Soler’
Qui mana més…
Armes
Viatge en autobús
SOLER
Crisis!
SOLER
Economies
+ teca per a l’intel·lecte
+ teca per a l’intel·lecte
Reflexions
Hortalà posa en pilotes
Davant la caiguda dels mercats, Joan Hortalà, actual president de la Borsa de Barcelona, posarà despullat, conill, amb tots els seus atributs al vent joliu d’octubre, per la portada a tot color de la prestigiosa revista Fortunes catalanes i altres mi(ni)sèries, per denunciar la seva situació, ell que sembla va a comissió. Va pensar en una vaga de fam, però això ja són figues d’un altre paner i, poca-conya, amb les coses de menjar no s’hi juga. Hortalà fa temps que explica a qui vol escoltar-lo allò de que els inversors han de desconfiar de qui ofereixi altes rendibilitats sense a penes risc. Ara ell assumeix el risc que els índex, veient el que ell exposarà als ulls dels inversors, baixin una vegada més en picat.
Glops breus
Gmail evita que enviïs mails pet
Els nois de Gmail continuen fent de les seves. Ara han implantat una opció per a tots aquells que són propensos a utilitzar l’ordinador quan tornen de farra, una mica o molt beguts, sobretot per aquells que en aquestes condicions envien correus. L’opció s’activa des del tauler de configuració i s’especifica durant quines hores del cap de setmana volem que Gmail eviti que enviem mails si estem beguts. Un cop activat, si n’intentes enviar cap durant aquestes hores, et demanarà una confirmació, ben senzilla de respondre si no vas pet, però que si hi vas et serà ben complicada: un parell d’operacions matemàtiques poden treure’ns les ganes d’enviar un correu, sobretot si només disposem d’un cert temps per a resoldre-les.
Els morts paguen a Can Culé
Segons informa Mundo Deportivo, el FC Barcelona pot tenir força avançat un cementiri en el qual es podrien enterrar els socis que ho sol·licitin a canvi de 1500 euros per 25 anys. A imatge i semblança d’allò que ja funciona en grans clubs, com l’Hamburg, o el Boca i que ja tenen previst l’Athlètic Club, l’Atlètico de Madrid o el mateix Espanyol. El Barça asseguraria la inviolabilitat de les urnes funeràries amb un sistema exclusiu d’obertura d’aquestes. Les primeres estimacions ja se situen en unes 50.000 peticions. La iniciativa, a banda de buscar ingressos atípics, pretén donar resposta a les sol·licituds de molts socis que demanaven ser enterrats al Camp Nou.
Un biquini amb boles avisa dels canvis en la radiació solar
Agències A Anglaterra s’ha posat a la venda per 73 euros un biquini que alerta sobre les variacions dels raigs ultraviolats de la radiació solar tot canviant de color. El biquini, d’un disseny estàndard, porta incorporades unes petites boles que van canviant de color segons la intensitat dels raigs. Comença amb el blanc i pot arribar al color morat. El sistema és efectiu fins i tot en un dia ennuvolat. El biquini s’acompanya d’una taula d’equivalències on s’indica el tipus de factor protector que es necessita segons cada color.
+ teca per a l’intel·lecte
Més crisi
Gais i divorciats, go home!
Per molt diplomàtic que siguis, si ets gai o divorciat, al Vaticà no t’hi volen d’ambaixador. El Vaticà no dóna el vistiplau als ambaixadors que no encaixin amb el perfil moral que defensa el Sant Pare, com els divorciats o els gais. Ratzinger continua exercint un fort control sobre l’ortodòxia catòlica. Si durant vint-i-cinc anys va ser el responsable de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, com a Papa també aposta pel vessant més conservador de l’Església.
Víctimes de la defensa a ultrança de la moral catòlica han estat els ambaixadors proposats per França o l’Argentina. El país gal va haver de proposar fins a tres candidats per aconseguir l’acceptació papal. El primer intent va ser l’escriptor Denis Tillinac, vetat per haver-se divorciat dues vegades i com a alternativa van proposar Jean-Loup Kuhn-Delforge, homosexual declarat. Finalment, Benet XVI va acceptar Stanislas Lefebvre de Laboulaye, ambaixador a Moscou des del 2006, com a representant ideal dels francesos al Vaticà. En l’àmbit personal, Lefebvre està casat i té quatre fills. Pel que fa a l’Argentina, Cristina Fernández va haver de retirar Alberto Iribarne, exministre de Justícia de Kirchner, per estar divorciat i casat per segon cop. L’alternativa proposada, l’exdirigent peronista Juan Pablo Cafiero, només va tardar sis dies en ser acceptada.
+ teca per a l’intel·lecte
En pilotes
En pilotes
En pilotes
+ teca per a l’intel·lecte
Diada de pit i cap de costella (amb volada shakesperiana)
per JIGG
Diuen els de l’OCDE que Espanya segueix a la cua pel que fa al nivell educatiu de la població en edat de treballar. I els paguen per dir això? De veritat o m’ensarronen? Perquè, per arribar a aquesta conclusió, només cal veure el nivellàs dels polítics que ens envolten, tant a les Espanyes com als Països Catalans i, si m’apuren, al meu barri.
A totes les classes dels col·legis del món hi sol haver, entre altres, el tonto, el llepaculs, el mesquí i l’oportunista (ara no sé d’on he tret aquesta frase, però prometo que l’he copiat tal qual, no sé a qui). En la nostra classe política també: que em perdoni tothom (i el piratejat també) però m’atreviria a dir fins i tot que entre els quatre tipus mencionats, a més dels que fan el paperina (em permeto recordar que això vol dir “estar en una situació poc lluïda, fer el ridícul, parlant de coses que no coneixen”), els que fan el o la papallona (deixeu-me tornar a recordar: papallonejar és “sentir-se atret, afanyar-se, etc., adés envers una cosa, adés envers una altra”), els que es pensen que la veritat es correspon amb el que volen sentir, els que tenen pit avall una cosa (és a dir: “tenir-la per molt segura, confiar-hi molt”) un dia i l’endemà ni recordar-la, els que no fan altra cosa que donar-se cops al pit (“en senyal de penediment, de devoció” o de ves a saber de què), els que es posen la mà al pit (ja sabeu, “interrogar la pròpia consciència”) però tot ho voldrien de pit i cuixa (“dit de la pel·lícula, l’espectacle, etc., en què els artistes van nus o gairebé o en què dominen les escenes eròtiques”) i els que suren dins les botes… amb tots ells, completem el mostrari dels nostres polítics, amb molt poques, molt poquetes excepcions.
Quin panorama! Tot plegat, sembla que aquest país té el pit carregat (“refredat de pulmons i bronquis”), que no vol dir carregats de pit i sense que tingui res a veure amb l’alegre mamellam, ni, molt menys, que tot sigui mamella de monja (“tenir, alguna cosa, un sabor exquisit”).
Logotomia
Perplexos
Ells!!
Notícies fresques ràncies de l’estiu



















SOLER


QUEL












