El Web Negre

Consultori religiós del Professor Josep

Benvolgut Professor Josep

Sóc una dona moderna, culta, alliberada i barcelonina. Fa mig any que surto amb un noi guapo, simpàtic i educat, a qui li explico tot els meus plans, anhels i neguits, i amb qui comparteixo tots els meus secrets. Darrerament però, he observat alguns canvis a la seva conducta.

Només vol que anem al teatre, si es tracta de fer una activitat cultural. A mi el teatre ja m’agrada, però anar-hi tres cops per setmana em sembla excessiu. I només vol que practiquem submarinisme, si fem alguna activitat a l’aire lliure. I el més fort és a l’hora de mantenir relacions sexuals, ja que ara només vol que li faci sexe oral, una vegada i una altra… fins i tot quan ell està esgotat i ja no té energies per a res més!

Estic preocupada. Què li passa? Què he de fer?

Atentament, Laia F. Una barcelonina que pateix.

Benvolguda Laia:

El problema que m’expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.
Deixa’m que et reciti una part dels versos de la Siràcida

“Feliç el marit d’una dona com cal:
viurà el doble d’anys!
Una dona forta és l’alegria del marit:
aquest passarà en pau els anys de la seva vida.
Una dona com cal és sempre un bon partit,
que toca en sort als qui veneren el Senyor;
tant si són rics com si són pobres, tindran el cor content
i sempre portaran l’alegria a la cara.“

No t’has fixat en que totes les coses que et demana el teu xicot tenen una característica en comú? Doncs sí, totes aquestes activitats requereixen que callis. Si m’ho permets, et transcriuré el verset catorze, del capítol 26 del Llibre de la Siràcida.

“Una dona callada és un do del Senyor
i una dona ben educada no té preu.“

Així doncs, si el que has de dir no és més bonic que el silenci, ni més interessant que els anuncis que fan a la tele, estigues calladeta i deixa que el teu xicot estigui tranquil. La lluita contra la contaminació acústica comença a casa.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Consultori religiós del professor Josep

Benvolgut Professor Josep:

No sé ben bé quan va començar tot plegat. Potser fou el dia que vaig descobrir que els L.A. Lakers de la NBA eren millors que el Joventut de Badalona. O quan vaig adonar-me que era més educatiu el pacífic Santa Klaus que la violència del Caga Tió. O quan vaig trobar que el cinema de Hollywood era millor que el català. Tal vegada quan em va semblar més escaient celebrar el dia dels enamorats per Sant Valentí en comptes de Sant Jordi. O potser el dia que vaig veure que Barak Obama era més carismàtic de José Montilla.

El fet és que m’he tornat addicte a la Pepsi-Cola, al·lèrgic al vi del Penedès i estic totalment americanitzat. Què he de fer? Què puc fer?

Atentament, Quim-Kevin Ç. un català americanitzat

Benvolgut Quim-Kevin: El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.

Ja que és tan gran la teua passió pels EUA, el millor que pots fer és convertir-te a una religió genuïnament americana. N’hi ha dues de molt recomanables: els Mormons i la Cienciologia.

- Si optes pels Mormons tingues en compte que aquesta religió contempla la poligàmia. Això té un avantatge, que es poder mantenir relacions sexuals amb moltes dones sense caure en l’adulteri, però un greu inconvenient: tens molts més sogres (dos per cada nova muller). És possible que la teua senyora no entengui que tu puguis anar amb més dones, i que ella vulgui el mateix privilegi. En aquest cas has d’emprar el Llibre de Mormó, i citar a Jacob, capítol 2, verset28:

“Perquè Jo, Vostre Senyor Deu, tinc delit per la castedat de les dones. I el fornici és per a elles una abominació i un pecat”.

- Si optes per la Cienciologia, religió més moderna i fashion, recorda que has d’observar els següent preceptes revelats a L. Ronald Hubbard (natural de Nebraska i fundador de la Cienciologia):

“L’home és bàsicament bo” Si la bondat ha d’anar a la base, és millor no pensar que hi ha més amunt.

”Que està intentant sobreviure” Val a dir que alguns seguidors d’aquesta Església, per a sobreviure, necessiten esmorzar caviar i desplaçar-se en jet privat. Però hem de ser tolerants!

”Que la supervivència depèn de sí mateix i del seu proïsme i de l’assoliment de la fita de la fraternitat amb l’Univers.” No és que els adeptes semblin marcians, és que ho són!

”I nosaltres, els de l’ Església, creiem que les Lleis de Deu prohibeixen a l’home:

Destruir la pròpia espècie;” Cal matisar que és la pròpia espècie. Per exemple, Pilar Rubio i la Duquessa de Alba són éssers de la mateixa espècie? A mi em costa de creure.

“Destruir la cordura dels altres;” Algun dia, els programadors de televisió hauran de donar comptes al Senyor.

”Destruir o esclavitzar l’ànima dels altres;” Algun dia, les companyies de telefonia mòbil i accés a internet hauran de donar comptes al Senyor.

”Destruir o reduir la supervivència dels seus veïns o companys;” Algun dia, els de la discoteca de salsa que tinc just a sota de ma casa, hauran de donar comptes al Senyor.

“I nosaltres, els de l’ Església, creiem que l’esperit pot salvar-se, i que només l’esperit pot salvar o guarir el cos” I deixa’m que et recordi que, per a esperit, les begudes espirituoses.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Consultori religiós del Professor Josep

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un home sacrificat i patidor. Malgrat les meves idees progressistes, i malgrat ser un fidel votant d’Iniciativa, em sacrifico i visc en un municipi del Vallès Occidental governat per CiU.  Tot i ser un ecologista convençut, em veig obligat a anar en automòbil a la feina i a tenir una casa amb jardí. I així li podria donar molts més exemples.

Atentament, Jordi S. un home sensible

Benvolgut Jordi: El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la meditació i l’espiritualitat sempre hi trobaràs una resposta.
Com que ets votant d’Iniciativa, dono per fet que els textos sagrats judeo-cristians no faran per tu. És per això que empraré l’espiritualitat i la filosofia oriental, més escaients en aquest cas. Així doncs, seguirem les ensenyances del Gran Mestre Confuci.
“No tinc por de no ser comprés, el que em fa por és no comprendre els altres”. El primer que has de fer és entendre aquesta dona. Ella és solidària i responsable, per això és dutxa poc i vesteix aquestes robes horribles. Ho fa pel bé dels altres, i tu has de respectar-la. Ella no vol ser tractada com una dona objecte, i està en el seu dret.
“L’home virtuós ho exigeix tot d’ell mateix; l’home poc escrupolós ho espera tot dels altres”. Què t’has cregut? Com t’atreveixes a esperar a que sigui ella la que s’arregli per agradar-te a tu!? Hauràs de ser tu qui resolgui el problema!
“L’home virtuós ha de ser generós”.  No podria ser de cap altra manera.
Prenguem aquestes tres màximes del Gran Mestre Confuci i portem-les a la pràctica. Segueix aquestes instruccions:
1) Sigues generós i convida-la a casa a sopar. Fes tu mateix el wok amb cus-cus, curri i totes eixes coses que tant us agraden. És important que al seu plat hi posis cent mil·ligrams d’ hidroclorur difenhidramina, i així ella caurà en un plàcid son. No cal que pateixis, amb tant de curri i tanta espècie no notarà el gust del medicament.
2) Sigues virtuós i pren la iniciativa. Porta-la al bany i renta-la, depila-la i deixa-la ben arreglada, neta i polida.
3) L’endemà, quan ella es desperti i tu la vegis millorada, segur que l’amor reneix entre vosaltres. Recorda el que diu el Gran Mestre Confuci: “Els homes de bon sentit han de ser lents amb les paraules i diligents amb els actes”, així que explica-li poc a poc el que has fet (és una dona, li costarà entendre les coses) però entra ràpid a enllestir la feina.
Però si per desgràcia ella no accepta les teues virtuts confucianes i s’enfada, recorda aquesta màxima: “Els homes virtuosos mai no estan isolats, estan veritablement voltats de proïsme”.  Jo et puc passar l’adreça d’un local on dones que es dutxen fins a set cops al dia t’envoltaran de proïsme.
Per cert, tu has dit que aquesta és una dona “autorrealitzada”. Compte amb les dones “autorrealitzades”. Això sona a practiques solitàries mirant el Canal 69 de la TDT.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Consultori religiós del Professor Josep

Benvolgut Professor Josep:

Sóc una  mare responsable i un xic patidora. Tinc dos fills, de setze i divuit anys, que em neguitegen. Si bé és cert que jo sempre he vetllat per la higiene capil·lar dels meus nens, que s’hagin rapat el cabell al zero em sembla excessiu. Sempre he promogut l’hàbit de la lectura, eina clau pel desenvolupament intel·lectual, però darrerament li practiquen un culte exagerat a la novel·la d’Anthony Burgess La taronja mecànica, tot lluint-ne samarretes al·legòriques. Sempre els he animat a practicar esport, font de vida i salut, però actualment només semblen interessats en el beisbol, l’hoquei i el golf, ja que a casa només acumulen bats de beisbol, estics d’hoquei i pals de golf. 
Ahir tornaren a casa amb petites ferides pel cap i la cara. Ells em digueren que no patís, que havien estat practicant el seu esport preferit.
Sóc patidora de mena, ho admeto, però no creu vostè que els meus nens estan anant per un camí errat i perillós?
Com ho puc saber? Què he de fer?
Atentament, Maria Lluïsa F.  una mare sacrificada i patidora

Benvolguda Maria Lluïsa:
El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta. Un cop més, a les sagrades escriptures trobem les referències que ens calen. Mira si no que ens diu un dels meus preferits , el Llibre del Levític, capítol 13, versets del 40 al 44:
»Si un home perd el cabell i es torna calb, és pur. Si li cau el cabell de la part del front i queda mig calb, també és pur. Però si a les parts afectades per la calvície, sobre el crani o a la part del front, li surt una nafra d’un to blanc vermellós, vol dir que en aquesta part se li està formant una afecció de tipus leprós. El sacerdot l’examinarà i, si comprova que el mal presenta una inflamació d’un to blanc vermellós sobre el crani o a la part del front, semblant al d’una afecció leprosa de la pell, vol dir que és un leprós. El sacerdot el declararà impur. Té lepra al cap. »

Així doncs, el que cal és portar aquests nois davant d’un rabí per a que els examini. I un cop ben repassats, el rabí els diagnosticarà lepra. I amb els leprosos és ben clar el que cal fer: expulsar-los ben lluny. Capítol 13, versets de l’1 al 3
»El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: 
2 –Quan a algú li surti una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa a la pell que facin preveure un cas de lepra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus descendents sacerdots. 3 El sacerdot procedirà a l’examen del mal; si la pell presenta una cavitat i el pèl de la part afectada pren un to blanquinós, es tracta d’un cas de lepra. Després que el sacerdot l’haurà examinat, el declararà impur. »

Si els teus fills presenten cap objecció, avisa’m. Aplicaré el que diu l’Apocalipsi, capítol 2, versets del 27 al 29:
“perquè els governin amb una vara de ferro com qui esmicola els gerros de terrissa.  Aquest és el poder que he rebut del meu Pare. I els donaré també l’estel ardent del matí.
Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.“ 

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Consultori religiós del professor Josep

Benvolgut Professor Josep:

Fa tres mesos vaig anar amb els meus amics a la zona de carpes de Tarragona. Allà vaig conèixer una noia molt maca, molt simpàtica i molt intel·ligent. Era tota dolçor i de seguida me’n vaig enamorar. Era la mena de dona amb la que jo volia casar-me i tenir dotzenes de fills.

Sóc un home decent i vull arribar verge al matrimoni,  per això, aquests tres mesos de relació, ens hem dedicat a coses sanes com anar a veure pel·lícules de Walt Disney, ballar sardanes el diumenge al matí i gaudir de “Cine de barrio” mentre berenem a ca ma mare.  Però després de tres mesos de feliç i casta relació, he descobert que la meva xicota amaga un secret.  Un terrible secret.

Mentre fèiem una passejada pel camp, a la meva xicota li van venir ganes de fer pipí. Amb la netedat que la caracteritza, va anar a posar-se darrera d’uns matolls. I jo, en un moment de pecaminosa curiositat, em vaig atansar a mirar-la.  Quina va ser la meva sorpresa en observar que la meva dolça estimada, en comptes d’orinar asseguda, ho feia dempeus. I és ella té allò que només els homes haurien de tenir.

Crec que encara me l’estimo, però em sembla que tot plegat és pervers, i és pecat. Estic confós i desorientat. Què li he de dir?  Què he de fer?

Atentament, Aniol R. un home astorat 

Benvolgut Aniol:

Primer de tot, deixa’m felicitar-te, ja que cada dia costa més trobar un home cast i pur. Temps de materialisme i hedonisme ens ha tocat viure! El problema que m’expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta. 

Quan he llegit el teu cas, m’han vingut al cap uns versets corànics, els de la Sura 83, Al Mutafifin:

“Perdició pels defraudadors
Que quan compren als altres exigeixen la mesura i el pes correcte
Però que quan són ells els que pesen o mesuren, cometen frau”

Certament podríem considerar que la teua nòvia ha comès un frau. Però qui som nosaltres per a criticar aquesta persona? Què potser tu li havies preguntat si tenia “trompa”? Ella no t’ha mentit pas! Al cap i a la fi, a tu el que t’atrau d’aquesta noia són les virtuts de l’ànima, i no pas el que té amagat a les calcetes.  Recorda el que diu el Llibre dels càntics, capítol 7, versets 7 a 10:

“Que n’ets, de bella i fascinant, 
amor meu deliciós! 
Ets esvelta com una palmera, 
els teus pits en són els raïms. 
Jo m’he dit: «Em vull enfilar a la palmera, 
n’agafaré els ramells.» 
Que els teus pits siguin per a mi com raïms d’una vinya, 
el perfum de la teva cara, com el de les pomes! 
La teva boca és vi exquisit, 
que flueix suaument cap al teu estimat 
regalimant sobre els llavis endormiscats.”

Que traduït a un llenguatge més proper, vindria a dir que, si la silicona és bona , abundant i està ben posada, i la noia sap fer anar la boca, importa poc si entre les cames hi té sardineta fresca en comptes de bacallà.  Al cap i a la fi, el mateix llibre fa un altre esment, encara més pragmàtic, llegeix el Llibre dels càntics, capítol 4, versets 4 a 7:

“El teu coll és com la torre de David, 
que s’alça sobre els cims; 
hi ha penjats mil escuts, 
tots els trofeus dels guerrers. 
Els teus pits són com dos cervatells, 
com dos bessons de gasela, 
que pasturen entre els lliris. 
Abans que bufi la marinada 
i s’allarguin les ombres, 
me n’aniré a la muntanya de la mirra, 
a la collada de l’encens. 
Ets tota bella, amiga meva, 
no tens cap defecte.“

Així que no et capfiquis si, anteriorment, hi ha hagut mil guerrers que hi han penjat els seus trofeus. Ara el parell de cervatells són per a tu. 

Però malauradament, i donades les característiques anatòmiques i hormonals de la noia, no podreu fundar l’abundant família que tu desitjaves. Ja ix escrit al Llibre d’Osees, capítol 9, verset 14:

“Senyor, dóna’ls…! 
Però què els donaràs? 
Dóna’ls entranyes estèrils, 
pits que no puguin alletar!“

Ai, benvolgut Aniol, amb aquesta noia no podràs pas engendrar fills. Una tragèdia? Potser, qui ho sap! Recorda el que diu l’Evangeli de Lluc Capítol 23, verset 29

”Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han alletat!“”

En tot cas, i per tal d’estalviar-te patiments, et recomano que deixes aquesta relació i que busquis una noia que encaixi millor amb tu.  Sé que a ella li farà mal, així que passa’m el seu telèfon que jo li donaré consol.

Al cap i a la fi, no hi ha millor consol que donar espiritualitat per la via més directa. 

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Consultori religiós del professor Josep

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un dels milers de catalans que s’han vist atrapats per l’esclat de la bombolla immobiliària. Em vaig comprar un piset amb la meva parella en un barri modest de Manresa. En augmentar moderadament el nostre patrimoni, i exponencialment la nostra família (tinguérem bessons), varem haver de fer un pensament i canviar de llar, comprant un pis més gran.
Varem demanar una nova hipoteca per al nou pis, bo i venent el vell per a liquidar-ne l’hipoteca i, de passada, afrontar l’entrada del nou pis. Però vet aquí que ningú ens vol comprar el nou pis. I l’Euríbor està pels núvols i cada dia ens costa més arribar a final de mes amb la hipoteca del nou pis.
Què he de fer?
Atentament, Ferriol P. un home en crisi

Benvolgut Ferriol:
El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta. El primer que t’has de plantejar és Realment et cal una casa per a la teua família? La segona qüestió és, Realment et cal una família?

Si fem una ullada a la Sagrada Bíblia, Llibre del Gènesi, capítol 12, versets 1-3, llegim allò que Deu li digué a Abraham: “El Senyor va dir a Abraham:
–Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, jo també els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir -se”. I és que als pobles del Llibre no els hi cal la totxana, perquè allà on poden plantar la seua tenda ja tenen una casa.

Realment et calen propietats immobiliàries? Llegeix el Llibre Levític, capítol 25, versets 23 i 24. “Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat.” Eus ací que la terra no pertany a La Caixa ni a Don Piso, sinó a Jahvè.

Així doncs, benvolgut Ferriol, segueix el missatge escrit a les Sagrades Escriptures: deixa la teua ciutat (Manresa, que tampoc és res de l’altre Món) i deixa la teua família (tal i com funcionen les ajudes que donen els de Benestar Social, és millor per a la teua muller ser mare soltera). Marxa lluny, allà on el senyor et deixe clavar el bàcul. Pren dotze noves esposes, funda una nova tribu i amb els fills que engendreu arma un nou exercit. Recluta també els altres pàries de l’euríbor, i amb aquest exèrcit fes com feu Gedeó, fill de Joaix, i torna a la ciutat per a destruir-la. Així ho diu el Llibre del Jutges, capítol 8, verset 9, on Gedeó parla a les gents pobres de l’est del riu Jordà “Llavors, també ell va replicar a la gent de Penuel:

–Quan torni victoriós, enderrocaré aquesta torre. I tota la ciutat “

No sé si això resoldrà els teus neguits personals, però sí la crisi financera i immobiliària que pateix el país: després de la destrucció hi haurà una gran demanda d’habitatge, així com gran quantitat de solars edificables.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Consultori religiós del professor Josep

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un home de 32 anys, solter i sense fills. Passo les estones de lleure mirant la televisió, que sempre m’ofereix programes edificants que amplien els meus horitzons culturals. Malauradament, d’un temps ençà, a la petita pantalla hi apareixen anuncis publicitaris que no acabo d’entendre. En aquestes falques hi surten noies joves, vestides de blanc i sovint en roba interior, fent estranyes coreografies. Somriuen, parlen i es mouen com si estiguessin patint una al·lucinació. Aquests enigmàtics anuncis els patrocinen marques rares com Evax o Tàmpax.
Què signifiquen? Són un senyal diví que no sé interpretar? O tal vegada una trampa del Maligne?

Atentament, Oriol F. un home amb dubtes.

:::::

Benvolgut Oriol:

La qüestió que em plateges té difícil explicació, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.
Tant la Bíblia com l’Alcorà diuen clarament que la dona fou creada com un regal per a l’home. Però malauradament aquest present no és perfecte. Si llegim atentament el Levític ens trobem algunes instruccions precises per a l’home virtuós. Levític, capítol 18, verset 19:
“19 No t’acostis a una dona durant la menstruació. És ritualment impura.”
I també al mateix llibre, Levític, capítol 20, verset 18:
“18 Si algú jeu amb una dona durant la menstruació, tots dos seran exclosos del poble d’Israel: de comú acord, han deixat nua la font de la sang de la dona.“
Així doncs, que els anuncis de la TV i els passatges del Llibre Sagrat et serveixin per a quan deixis de ser un home solter. Quan tinguis parella, puntualment cada mes, arribaran uns dies en els que hauràs de prescindir de la teua estimada i cercar-te una suplent.
Recorda que un cop cada mes, has de complir amb el deure d’allunyar-te de la teva muller impura. Tants dies com li duri l’ impuresa. I tingues present el que diu el càntic del Llibre de Cohèlet, capítol 3, verset 8:
“Hi ha un temps d’estimar
i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.”
Si la teua muller no t’entén i s’enfada, empra l’esperitualitat oriental, més apta per al gènere femení, Tal i com diu el Llibre Tao Te Txing, de Lao-tse
“El millor dels homes és com l’aigua,
L’aigua és bona, i beneficia a tots els éssers, sense ser posseït per cap,
Flueix per indrets que no tothom coneix,
On s’apropa més ràpidament al Tao.”
Potser la teua dona no ho entengui, però és normal: ella només prové d’una costella d’home.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Consultori religiós del professor Josep

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un jove de 28 anys, resident a Terrassa i amb parella formal. La meva xicota és molt bona noia, guapíssima, molt intel·ligent i jo me l’estimo molt. Però malauradament, entre nosaltres dos, hi ha un mur que ens separa. Aquest mur són els seus pares. 
El meu futur sogre és un home horrorós, amb pel a les orelles i desagradables i antihigiènics costums a la taula. Pitjor és sa mare, a qui per respecte als lectors no descriuré. 
A la meva família som nets, polits i cerimoniosos. De casa bona, que en diuen. Anar a dinar a cals sogres el diumenge és tota una tortura. Què he de fer?
Atentament, Ermengol P. un jove en crisi

::::::::

Benvolgut Ermengol:

El problema que m’expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.
Tant la Bíblia com l’ Alcorà són plens de referències als sogres, i al respecte que els hi deu tot bon gendre. També es fa esment de la saviesa que els és inherent, i dels bons consells, àdhuc ordres, que has de seguir. Un petit exemple el trobem en el Llibre de l’Èxode, capítol 18 versicle 24
“24 Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li deia.”
Malgrat tot, i tenint en compte com t’estimes la teua xicota i com en són de fins, educats i elegants a la teua família, he trobat una referència que et pot servir de guia. És al Llibre de Tobies, capítol 4, versicles 12 i 13:
“12 Fill meu, guarda’t de contreure un matrimoni il·legítim. Sobretot, pren per muller una dona del llinatge dels teus avantpassats. Som descendents dels profetes: per això no et casis pas amb una forastera que no sigui de la mateixa tribu del teu pare. Recorda-te’n, fill meu: tots els nostres avantpassats, des del temps antic, Noè, Abraham, Isaac, Jacob, van prendre muller entre els seus parents. Déu els va beneir amb una bona fillada, i els seus descendents posseiran en herència la terra. 13 Per tant, fill meu, estima els teus parents. Per orgull no deixis de prendre la teva muller d’entre els teus parents, homes i dones del teu poble. Perquè l’orgull porta a la perdició i a la ruïna, de la mateixa manera que la peresa comporta gran decadència i gran misèria. De fet, la peresa és la mare de la fam.”
Així doncs canvia de categoria a la teua xicota: de futura muller a futura concubina. Podràs conviure i dormir amb ella sense haver d’aguantar els pòtols dels teus sogres. Casa’t amb alguna cosina teua (preferentment en segon grau, per allò dels cromosomes) i sigues net, polit i feliç.
I un detall més: si ja tens 28 anys molt jove ja no ets.
Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.