Posts Tagged ‘Charles de la Tour’
Consells en temps de crisi per a ignorants
L’economia de mercat, quasi una llei física
El monetarisme, el menys nefast dels funestos sistemes econòmics humans
A veure si ens n’assabentem d’una vegada, ignorants, que fa basarda sentir i llegir el que s’està sentint i llegint des que totes les boques i plomes van plenes de crisi! Doncs bé: preneu-ne nota, gamarussos: l’economia de mercat, eh!, la basada en l’equilibri entre oferta i demanda, si aquestes estan lliures d’intervenció externa, no és un sistema econòmic creat pels humans (què més voldrien!): l’economia de mercat és el procés natural d’intercanvi d’interessos en qualsevol mercat, inclús el mercat biològic, però en aquest camp els ‘enterats’ l’anomenem simbiosi. De manera que, senyores i senyors, l’economia de mercat és quasi una llei física i no un sistema que sigui responsable de cap desgràcia (de fet, no és responsable de res) en l’economia mundial. Culpar-la d’alguna cosa seria com voler suprimir per llei la gravitació per evitar els accidents d’aviació.
Pel que fa al monetarisme… això ja són figues d’un altre paner. Ideat per Milton Friedman i utilitzat per Alan Greenspan als EEUU des de l’època Reagan, al principi amb gran èxit, el monetarisme es basa en deixar fer a l’economia de mercat en general… menys en el sector bancari, evidentment, perquè el tipus d’interès d’aquest no ha de dependre d’un mercat lliure basat en l’equilibri entre el crèdit i l’estalvi de cada moment econòmic. Per això, la teoria monetarista, s’ha d’adaptar a unes directius molt simples marcades per un organisme central, que als EEUU és la Reserva Federal.
En resum, el monetarisme es basa en activar l’economia abaixant el tipus d’interès quan es troba en recessió i, pel contrari, limitar el creixement pujant el tipus d’interès quan hi ha inflació. Senzill, oi? D’aquesta forma ha estat possible als EEUU mantenir un creixement sostingut, inclús, i aquí hi ha el problema, en èpoques de prolongada recessió industrial comparada amb la de l’Orient.
Perquè, fillets de Déu, arran del creixement inusitat i desmesurat de la indústria i el comerç a l’Orient, el conjunt de l’economia occidental ha perdut protagonisme. Ostres, ostres, ostres! De manera que, si no s’hagués activat l’economia, en clara recessió, baixant de forma artificiosa el tipus d’interès, molt per sota del tipus mig situat entre el 5 i el 7%, s’hauria limitat el consum (si home, i què més?) d’Occident, augmentant l’estalvi (sí, clar, pel que donen!). Per tant, s’hauria equilibrat el dèficit, sobretot el bancari, d’Occident. Ho enteneu, canalla?
Altres sistemes econòmics més possibilistes, haurien de ser més útils que la ‘selva’ del mercat lliure, si no fos pel conegut refrany: “Quien parte y reparte se lleva la mejor parte” … i en l’economia de mercat, qui reparteix per sort no té part…
per Charles de la Tour
Nota per ‘engagés’: Per sota del cinc per cent, i més si hi ha impostos a deduir, l’estalvi no es considera rendible, ja que a penes compensa l’increment mig de l’IPC. Qualsevol altre tipus d’inversió: borsa, immobiliària, etc… ha donat resultats més satisfactoris.
