Això Toca « El Web Negre

Posts Tagged ‘Això Toca’

+ teca per a l’intel·lecte

Diada de pit i cap de costella (amb volada shakesperiana)

per JIGG

Diuen els de l’OCDE que Espanya segueix a la cua pel que fa al nivell educatiu de la població en edat de treballar. I els paguen per dir això? De veritat o m’ensarronen? Perquè, per arribar a aquesta conclusió, només cal veure el nivellàs dels polítics que ens envolten, tant a les Espanyes com als Països Catalans i, si m’apuren, al meu barri.

A totes les classes dels col·legis del món hi sol haver, entre altres, el tonto, el llepaculs, el mesquí i l’oportunista (ara no sé d’on he tret aquesta frase, però prometo que l’he copiat tal qual, no sé a qui). En la nostra classe política també: que em perdoni tothom (i el piratejat també) però m’atreviria a dir fins i tot que entre els quatre tipus mencionats, a més dels que fan el paperina (em permeto recordar que això vol dir “estar en una situació poc lluïda, fer el ridícul, parlant de coses que no coneixen”), els que fan el o la papallona (deixeu-me tornar a recordar: papallonejar és “sentir-se atret, afanyar-se, etc., adés envers una cosa, adés envers una altra”), els que es pensen que la veritat es correspon amb el que volen sentir, els que tenen pit avall una cosa (és a dir: “tenir-la per molt segura, confiar-hi molt”) un dia i l’endemà ni recordar-la, els que no fan altra cosa que donar-se cops al pit (“en senyal de penediment, de devoció” o de ves a saber de què), els que es posen la mà al pit (ja sabeu, “interrogar la pròpia consciència”) però tot ho voldrien de pit i cuixa (“dit de la pel·lícula, l’espectacle, etc., en què els artistes van nus o gairebé o en què dominen les escenes eròtiques”) i els que suren dins les botes… amb tots ells, completem el mostrari dels nostres polítics, amb molt poques, molt poquetes excepcions.

Quin panorama! Tot plegat, sembla que aquest país té el pit carregat (“refredat de pulmons i bronquis”), que no vol dir carregats de pit i sense que tingui res a veure amb l’alegre mamellam, ni, molt menys, que tot sigui mamella de monja (“tenir, alguna cosa, un sabor exquisit”).