Archive for the ‘Fotomuntatges’ Category
La bèstia ens ha fet un any!
El Web Negre ha fet el seu primer any! I ho hem celebrat! I com! “Visca la bèstia!” era el crit que més es va sentir durant la gran festa d’aniversari de l’ovella, l’anyell, el be… el que vulgueu, negre com la tija però gens fosc, anyell gustós ple de plaers sensorials i d’encanteris, cul inquiet com pocs, al qual, aprofitant l’avinentesa, rentarem la cara ben aviat, millor dit, pentinarem la llanuda faç de bonifaci, per mantenir l’esperit punyent, satíric i humorístic que l’ha fet gran. Tornarem al format web, àgil i espectacular, amb els vostres ninotaires preferits i noves incorporacions que aviat seran ximplets ben estimats per tots vosaltres. I tot perquè ens mireu amb més delit i atenció, i ens sovintegeu més.
A la foto, el be negre amb uns quants dels col·laboradors i membres de l’equip titular de EWN, posant en un apart distès d’una nit plena de marxa i disbauxa, tots ja amb cara de tita bullida i mare de Déu que no em reconeguin… No tenim paraules ni dibuixets per descriure la festa, però que consti que si no vau venir és cosa vostra, perquè us vam convidar oportunament, que un dia és un dia i qui dia passa anys empeny.
RICARD SALVAT, l’amic que volia fer cinema
per J.A. PÉREZ GINER
NÉSTOR
Ens ha deixat Salvat, un “homenot” del teatre internacional, una gran persona i un gran amic.
Sempre va estar interessat en el món del cinema i recorde, amb admiració i nostàlgia, el seu intent de fer una escola “distinta” de cinema en l’època que no estaven de moda els estudis audiovisuals. La seua escola de l’Hospitalet, malgrat la seua curta vida, va produir una collita molt interessant de futurs directors i tècnics, entre ells el més conegut és possiblement Chavarrias. Crec que tots els que vam col·laborar, com a professors, en l’Escola podem sentir-nos orgullosos d’haver participat en un intent únic i, com la majoria dels bons intents, amb un final que no mereixia.
Malauradament no va fer mai una pel·lícula, malgrat les seues encertades propostes que ens va fer als seus amics productors. La nostra indústria no ha donat mai, els culpables som tots, cap oportunitat als nostres, més qualificats i brillants, directors teatrals excepte el cas de Mario Gas.
Ricard, encara que sigui tard, et demanem perdó per no haver-te ajuda’t a dirigir un film que estic segur hagués marcat una nova forma “molt personal” de fer cinema. Aquesta Pàtria que et va tocar i que tu estimàves tant en aquest aspecte i molts d’altres no va reconèixer mai la teua vàlua.
Ricard Salvat: viuràs sempre en el nostre record.
Ell sempre fa teatre
Boadella prepara “Ubú reina”
NÉSTOR
JIGG.– Mira-te’l si la sap llarga, el punyetero… Molts es van desenganyar inicialment, però els analistes d’El Web Negre sabien que en tot això hi havia ‘gato encerrado’ i una gata maula de l’alçada d’un campanar. En Boadella, director artístic dels nous Teatros del Canal d’Isabel II de Madrid, està exultant, extasiat, encantat amb la seva nova producció artística. No podia ser d’una altra manera! Si amb la seva troupe sempre ha mantingut un esperit crític amb tots els governs amb els que li ha tocat viure, i ha ridiculitzat en les seves obres a polítics de tots els signes i colors, des de Franco fins a Pujol, passant per Felipe González i Pasqual Maragall, ara l’Albert té l’Esperanza en el seu messiànic punt de mira. I lliguem caps, car totes les seves últimes declaracions i actituds es tornen clares com l’aigua. Si ha accedit al que ha accedit, després de la seva negativa fa quatre anys, és perquè ha vist clar que tenia el motiu per repetir l’èxit del seu Operació Ubú, aquella versió casolana del Ubú rei de Jarry. Ara sabem les seves malèvoles intencions quan va acceptar el pessebre madrileny: no es tracta d’abandonar la creació i la crítica més punyent al poder establert, com ho fan tants altres joglars rodamóns venuts al capital, sinó per la pudor que hi fa a la capital del regne, convertida en el centre i la dreta d’un cercle viciós o de vici, on el joc brut dels polítics madrilenys en defensa d’interessos i ambicions particulars es fa amb pràctiques habituals de la delinqüència organitzada, li dóna l’oportunitat antològica de revisitar aquella crítica corrosiva contra l’autoritat a través de l’arribada al poder del grotesc Pare Ubú, que al costat de la seva dona encarna la corrupció i el despotisme, gairebé un paradigma dels dictadors del segle XX… i del XXI. Llest el paio, oi! L’obra ja té nom, Ubú, reina, i prota: la mateixa Espe, que, aguerrida com poques en muntatges de tota mena i condició, no és de les que es deixen trepitjar escenes ni avençar impunement. S’haurà de veure.
FRAGAncies
DEVIL
L’AVI
Ell sí que és un home PONDERAT
NÉSTOR
En pilotes
NÉSTOR
Economies
SOLER
ROGER FILLOL
La nova pel·lícula de Duran Lleida
NÉSTOR
Els Films d’Unió, la vella productora tradicional i familiar, acaba de presentar la seva darrera obra, un llargmetratge de terror psicològic que explica les intrigues del doctor Duranlleidenstein que, en ple paroxisme de follia creativa, dóna vida a una criatura feta a base de cosir trossos càrnics de dues formacions enquistades en l’ànsia de manar. El doctor vol dur a batejar el seu monstre, anomenat Sociovergenstein, a Madrid, perquè allà li donaran la benedicció Urbi et Hispaniolorbi i ell podrà escalar graons en l’única societat que veritablement l’importa, la del poder central. Però el monstre se li escapa de les mans… El paper del doctor Duranlleidenstein és interpretat pel mateix director, el ponentí Josep Antoni Duran Lleida, mentre que el monstre només és un munt d’efectes especials, és a dir, fum.
Quimèriques
MAURITS CORNELIS ES CHER ?
Q#
+ teca per a l’intel·lecte
QUEL
NÉSTOR
Mesures preventives
Quimèriques
La torbadora fascinació per SARAH PALIN a…. ‘BAJO PALIO’: CAUDILLO DE ALASKA POR LA GRACIA DE DIOS: BAJO SU PALIO SE PUEDE VER EL CIELO !!!!
Q#
+ teca per a l’intel·lecte
QUEL
Reflexions
Hortalà posa en pilotes
Davant la caiguda dels mercats, Joan Hortalà, actual president de la Borsa de Barcelona, posarà despullat, conill, amb tots els seus atributs al vent joliu d’octubre, per la portada a tot color de la prestigiosa revista Fortunes catalanes i altres mi(ni)sèries, per denunciar la seva situació, ell que sembla va a comissió. Va pensar en una vaga de fam, però això ja són figues d’un altre paner i, poca-conya, amb les coses de menjar no s’hi juga. Hortalà fa temps que explica a qui vol escoltar-lo allò de que els inversors han de desconfiar de qui ofereixi altes rendibilitats sense a penes risc. Ara ell assumeix el risc que els índex, veient el que ell exposarà als ulls dels inversors, baixin una vegada més en picat.
Glops breus
Gmail evita que enviïs mails pet
Els nois de Gmail continuen fent de les seves. Ara han implantat una opció per a tots aquells que són propensos a utilitzar l’ordinador quan tornen de farra, una mica o molt beguts, sobretot per aquells que en aquestes condicions envien correus. L’opció s’activa des del tauler de configuració i s’especifica durant quines hores del cap de setmana volem que Gmail eviti que enviem mails si estem beguts. Un cop activat, si n’intentes enviar cap durant aquestes hores, et demanarà una confirmació, ben senzilla de respondre si no vas pet, però que si hi vas et serà ben complicada: un parell d’operacions matemàtiques poden treure’ns les ganes d’enviar un correu, sobretot si només disposem d’un cert temps per a resoldre-les.
Els morts paguen a Can Culé
Segons informa Mundo Deportivo, el FC Barcelona pot tenir força avançat un cementiri en el qual es podrien enterrar els socis que ho sol·licitin a canvi de 1500 euros per 25 anys. A imatge i semblança d’allò que ja funciona en grans clubs, com l’Hamburg, o el Boca i que ja tenen previst l’Athlètic Club, l’Atlètico de Madrid o el mateix Espanyol. El Barça asseguraria la inviolabilitat de les urnes funeràries amb un sistema exclusiu d’obertura d’aquestes. Les primeres estimacions ja se situen en unes 50.000 peticions. La iniciativa, a banda de buscar ingressos atípics, pretén donar resposta a les sol·licituds de molts socis que demanaven ser enterrats al Camp Nou.
Un biquini amb boles avisa dels canvis en la radiació solar
Agències A Anglaterra s’ha posat a la venda per 73 euros un biquini que alerta sobre les variacions dels raigs ultraviolats de la radiació solar tot canviant de color. El biquini, d’un disseny estàndard, porta incorporades unes petites boles que van canviant de color segons la intensitat dels raigs. Comença amb el blanc i pot arribar al color morat. El sistema és efectiu fins i tot en un dia ennuvolat. El biquini s’acompanya d’una taula d’equivalències on s’indica el tipus de factor protector que es necessita segons cada color.
SOLER
En pilotes
NÉSTOR
Notícies del costat del Zoo
Les negociacions per a l’acord sobre el finançament s’han allargat fins ben tard
NÉSTOR
Per fi s’ha arribat a un acord entre el Govern tripartit i CiU per presentar una proposta coherent i unitària de finançament al Govern espanyol. Les converses van començar a la tarda al voltant d’unes gerres de cervesa al bar del Parlament –renovat recentment, per cert–, es van allargar tota la nit entre mojitos, gintònics i whiskis de garrafa i han acabat al matí amb Estomacal Bonet i Aromes de Montserrat. Les discussions es van desencallar quan Mas i Montilla van anar de la maneta a la platja de la Nova Icària per veure sortir el sol i es van adonar que el sol feia hores que ja havia sortit. Cony, quan nosaltres arribem, aquest ja torna!, va dir un d’ells assenyalant l’astre rei. L’altre, per demostrar que havia entès la metàfora, digué: entenc l’hipèrbaton. I es besaren apassionadament.
Després d’una jornada com aquesta tampoc ens ha d’estranyar que, hores després, ja hagin sorgit les primeres discrepàncies sobre el suposat acord: qualsevol recorda què havia dit exactament! I sense exactament, tampoc.
