NÉSTOR
-
-
Mobbing rural
El camp és un lloc amb algunes vaques, que generen llet, i amb alguns urbanites, que generen mala llet.––––––––––
SECCIONS
+ teca per a l'intel·lecte Això Toca Caspa World Crema de Llavis Diccionari Imaginari El món d'en Quel El Puyal esmolat El Web Negre de Babel En Pilotes Fotomuntatges Frases General Glops breus Hermenèutica Homo emprenyatus Humor gràfic La veu de l'experiència Les homilies del Pare Geroni Per l'amor de Déu!! Quimèriques Revista de premsa Semàfors esportius Sense Kap ni peus Textos Un passeig pels núvols Versílocos VideoAUTORS
A. Això Toca Ares Bernal Broto Can Ràbia Charles de la Tour Dani Saus Devil El Puyal esmolat Ermengol Eugeni Brandat EWN Franchu Giulio Laurenzi Intel·lectual Punk J.A. Pérez Giner JIGG Jordi Borràs Jou Juli Vert Kap L'Avi Laf La Magina dels Ous Marqués de Esade Néstor Pere Gil Pompeu Fibra Professor Cutreman Professor Josep Puyal Q# Quel Ricardo Peregrina Ricard Soler Roger Fillol Sergi Rabone Soler Xavi- Podeu contactar amb nosaltres enviant-nos un correu a info@elwebnegre.com
- PUBLICITAT
-
Bloc a WordPress.com. | Theme: Pressrow by Chris Pearson.
2 Comentaris
Juliol 20, 2008 a les 6:52 pm
Jo era dels que no donava un duro per Convergència quan deixessin el poder. Em pensava que acabarien tan efervescents com la UCD. Potser la dolça derrota (vuit victòries consecutives en escons, dues victòries consecutives recents en nombre de vots) ha esmorteït el colp. Ara bé, la casa gran del catalanisme, en aquestes hores baixes, ja té més l’aspecte desolat de la vostra caricatura o el de pura façana amb porró a la porta que retrata Miquel Ferreres. Allò que se’n diu la dolça decadència o la mala salut de ferro.
Juliol 20, 2008 a les 7:47 pm
Ara potser se m’emprenyarà la gent de partits, però crec que és el moment de fer un exercici d’imaginació seriós per posar en marxa iniciatives engrescadores des de la societat civil i deixar de dependre tant dels partits. Si no ho fem, Catalunya acabarà sent de debò aquesta trista (i això que el web és d’humor) caricatura: és on ens duen sense remei els personalismes i les obligacions d’arreplegar vots. Al llarg de la història, les vegades que Catalunya ha funcionat i ha tingut vitalitat ha estat empesa precisament per aquesta societat civil: revifem-la!