Flors i violes i romaní
L'estat espanyol, en agraïment al suport que li ha atorgat la prima (?) dona està fent proves pilot amb una nova bandera
L’exímia (ep, eximia, no ex-símia, que ella encara és una monada de dona i, per tant, d’ex, res de res!), com dèiem, l’exímia Montserrat Caballé, doctora honoris causa per la Menéndez i Pelayo i Ambaixadora de Bona Voluntat per la Unesco, que té tot el dret del món a dir el que ha dit sobre la seva espanyolitat i el seu bilingüisme, ha fet servir el lèxic, la sintaxi i el tarannà que li van ensenyar durant el franquisme més inicial a l’escola elemental o potser al Conservatori de Liceu –en el qual va estar dotze anys i d’on va sortir-ne tan ben conservada–. La soprano sap el que li van dir el pares i l’escola, i ja en té ben bé prou, per què cal més? És com aquella senyora que van entrevistar a la televisió el dia que Samarach va anunciar allò de: “A la ville de … ¡Barsalona, España!”, que va manifestar la seva satisfacció perquè se celebressin les Olimpíades a la Ciutat Comtal perquè… ja estava bé que cada any les fessin a Madrid! No ens ha de sorprendre, no hem de caure en ximpleries i el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure.
