Març 26, 2009
La bèstia ens ha fet un any!
El Web Negre ha fet el seu primer any! I ho hem celebrat! I com! “Visca la bèstia!” era el crit que més es va sentir durant la gran festa d’aniversari de l’ovella, l’anyell, el be… el que vulgueu, negre com la tija però gens fosc, anyell gustós ple de plaers sensorials i d’encanteris, cul inquiet com pocs, al qual, aprofitant l’avinentesa, rentarem la cara ben aviat, millor dit, pentinarem la llanuda faç de bonifaci, per mantenir l’esperit punyent, satíric i humorístic que l’ha fet gran. Tornarem al format web, àgil i espectacular, amb els vostres ninotaires preferits i noves incorporacions que aviat seran ximplets ben estimats per tots vosaltres. I tot perquè ens mireu amb més delit i atenció, i ens sovintegeu més.
A la foto, el be negre amb uns quants dels col·laboradors i membres de l’equip titular de EWN, posant en un apart distès d’una nit plena de marxa i disbauxa, tots ja amb cara de tita bullida i mare de Déu que no em reconeguin… No tenim paraules ni dibuixets per descriure la festa, però que consti que si no vau venir és cosa vostra, perquè us vam convidar oportunament, que un dia és un dia i qui dia passa anys empeny.
Març 26, 2009
RICARD SALVAT, l’amic que volia fer cinema
per J.A. PÉREZ GINER
NÉSTOR
Ens ha deixat Salvat, un “homenot” del teatre internacional, una gran persona i un gran amic.
Sempre va estar interessat en el món del cinema i recorde, amb admiració i nostàlgia, el seu intent de fer una escola “distinta” de cinema en l’època que no estaven de moda els estudis audiovisuals. La seua escola de l’Hospitalet, malgrat la seua curta vida, va produir una collita molt interessant de futurs directors i tècnics, entre ells el més conegut és possiblement Chavarrias. Crec que tots els que vam col·laborar, com a professors, en l’Escola podem sentir-nos orgullosos d’haver participat en un intent únic i, com la majoria dels bons intents, amb un final que no mereixia.
Malauradament no va fer mai una pel·lícula, malgrat les seues encertades propostes que ens va fer als seus amics productors. La nostra indústria no ha donat mai, els culpables som tots, cap oportunitat als nostres, més qualificats i brillants, directors teatrals excepte el cas de Mario Gas.
Ricard, encara que sigui tard, et demanem perdó per no haver-te ajuda’t a dirigir un film que estic segur hagués marcat una nova forma “molt personal” de fer cinema. Aquesta Pàtria que et va tocar i que tu estimàves tant en aquest aspecte i molts d’altres no va reconèixer mai la teua vàlua.
Ricard Salvat: viuràs sempre en el nostre record.
